Paremiologia catalana comparada digital

La dona més perillosa és la que de si està confiada

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

La dona més perillosa és la que de si està confiada

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1196. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La moralitat», p. 45. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 202. Edicions 62.

La dona més perillósa és la qui de sí stà confiada

1 font, 1915.
Font: Fer.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 11. Impremta Catalònia.