Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona muda de pensar a cada estona
3 recurrències. Primera citació: 1936.
L'habilitat que posseeixen les dones per a expressar-se verbalment i per a la comunicació ha estat advertida per la cultura, pels homes i pels poders socials, i desqualificada immediatament pel discurs hegemònic, del qual es fan eco els proverbis populars. És per això que són qualificades d'incoherents i de desordenades, la seva parla es considera buida i sense sentit, carent d'interès, i el seu pensament mudable i contradicció. Són presentades com a figures insegures i variables… (segueix).