Dit de qualsevol moment de gran activitat, entusiasme, etc., per a fer una cosa, però que dura poc. Origen: La gran activitat (fuga) que s'observava en els tallers de modistes en acostar-se la festivitat de Corpus, en què totes les senyores i noies volien estrenar el vestit.
La fuga de Corpus
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1984.
La fuga de Corpus
3 fonts, 1984.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
La fuga de Corpus set en un trau
1 font, 1985.
Es diu hiperbòlicament en presència de gent molt enfeinada o que s'afanyen molt en un treball. Origen: L'indicat en ula loc. anterior i el fet que en aquelles ocasions, han de treballar més d'una cosidora en una mateixa peça.