3 recurrències. Primera citació: 1992.
Tanmateix, segons refereix Cebrián mezquita, els mariners temien la mitja lluna que forma la costa valenciana central, entre els caps de Cullera i de Canet, on hi havia perill d'encallar en els sorrals. Martí i Gadea explica la temença dels mariners perquè, si mancava el vent, es quedaven les barques a la lluna de València, sense poder atracar.
Font: Sanchis 1982c:107.
És possible que es tracte dels mateixos pedrissos a què sembla referir-se la famosa lluna de València, CL, II, 75. Tanmateix, segons refereix Cebrián Mezquita, els mariners temien la mitja lluna que forma la costa valenciana central, entre els caps de Cullera i de Canet, on hi havia perill d'encallar en els sorrals. De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, af. 1r., 156.
Martí Gadea explica la temença dels mariners perquè si mancava el vent, es quedaven les barques a la lluna de València, sense poder atracar. És possible que també hi faça referència la dita marinera peniscolana CL, II, 205. De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, af. 1r., 156.