Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La moderació», p. 109. Pagès Editors.
No abatre's per pobresa, ni enlairar-se per riquesa
20 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1883.
No abatre's per pobresa, ni enlairar-se per riquesa
5 fonts, 1996.
Per riquesa no cal estufarse, ni per pobresa espantarse
3 fonts, 1883.
No abatir-se per pobresa, ni enlairar-se per riquesa
2 fonts, 1988.
Recomana fugir dels extrems, actuar amb mesura. Es diu que el català és persona mesurada precisament perquè té tendència a integrar els extrems, amb la qual cosa deixen de ser-ho. Es recomana prudència, seny.
Per pobresa no espantar-se ni per riquesa alabar-se
2 fonts, 1992.
Sinònim: Castells més alts n'hem vistos caure | No hi ha molt que no es gasti ni poc que no basti | En temps bo, com en temps mal, guarda l'esperit igual.
Els pobres poden esdevenir rics, i els rics, pobres.
Per riquesa no cal enlairar-se, ni per pobresa amagar-se
2 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Urgell.
Ni t'atabisques per pobresa, ni t'engreixes per riquesa
1 font, 1997.
En ningún estado o clase debe dejarse de obrar con modestia y decoro.
Equivalent en castellà: Ni te abatas por pobreza, ni te ensalces por riqueza.
Lloc: País Valencià.
No abatir-se per pobresa, no enlairar-se per riquesa
1 font, 1993.
Per riquèsa no alabarse, per pobrèsa no espantarse
1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Per riquesa no cal estufar-se, ni per pobresa espantar-se
1 font, 2008.
Per riquesa no cal esventar-se ni per pobresa no cal espantar-se
1 font, 1992.
Sinònim: Per pobresa no espantar-se ni per riquesa alabar-se.