És corrent a pagès emprar el terme música per a indicar la justícia, puix que per efecte d'una llei de màgia de la paraula hom creu que si hom anomena la justícia, com una conseqüència d'haver-la anomenada es veu en el cas d'haver-hi d'intervenir i de trobar-s'hi embolicat, i d'ací que hom rebutgi d'anomenar-la i se serveixi del terme música ja acceptat en el sentit que li indiquem i que, altrament, fa de mal confondre i que la seva aplicació no resulta molesta ni mortificant per a ningú.
La parèmia vol dir, doncs, que haver de tractar amb la justícia o amb la gent de lleis, fa respecte o por per la conseqüència material o moral que se'n deriva.