Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
La mare no és dona, sinó àngel
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.
La mare no és dona, sinó àngel
3 fonts, 1936.
[…] Amb el substrat d'un suposat instint maternal, la societat respecta aquest paper i la dona se sent realitzada personalment, tot seguint les pautes inscrites al model cultural establert. La identitat (construïda) mare-dona és molt important. I la mare sempre és bona dona, és la millor dona, de vegades l'única bona, fins i tot. Tot amor i entrega, submissió i sacrifici. És el màxim.