Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

La mentida té les cames llargues

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1993.

La mentida té les cames llargues

7 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Mentida», p. 156. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... MENTIDA», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 77. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cama», p. 171. Universitat Miguel Hernández.

Sa mentida té ses cames llargues

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 660 «Refranyer popular», p. 10. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. S», p. 63. Consell de Mallorca.