Paremiologia catalana comparada digital

La sort de Galta, que jugant tot sol perdia

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1910.

La sort de Galta

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Frase repetida quotidianament en resposta quan algú deia: Ostres! Quina sort que té Fulano! S'origina segons la gent gran perquè Galta és un cognom d'un jugador de cartes que tenia molta mala sort en el joc. Sempre perdia, però ell sempre deia que guanyava. Llavors va decidir que en comptes de posar 1.000 pessetes a la taula, en posava 500 i llavors deia: Mireu quina facilitat per guanyar cinc-centes pessetes!
Lloc: Amposta.

Hi ha qui té la sort de Galta, que guanyant perdia (o sense jugâ, perdia)

1 font, 1979.
Lloc: Comarca de Tortosa.

La sort de galta

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

La sort de Galta, que guanyant perdia

1 font, 1979.
Galta era un tipo popular tortosí del s. XIX. Avui diu la dita qui té la mala sort de que tot li súrtigue malament.
Lloc: Comarca de Tortosa.

La sort de Galta, que jugant tot sol perdia

1 font, 1992.