Paremiologia catalana comparada digital

La terra el crida

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

La terra el crida

2 fonts, 1926.
Es diu d'una persona decrèpita, que fa cara de morir aviat.
Ell conegué que no podia durar gaire.—La terra 'm crida, deia a les veïnes, Víct. Cat., Ombr. 97.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cridar IV.3». Editorial Moll.
Es diu d'una persona que està molt malament de salut o molt decrèpita.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Terra Loc. g)». Editorial Moll.
Es diu d'una persona que està molt malament de salut o molt decrèpita.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Terra», p. 176. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 250. Editorial Moll.

Aquest, la terra ja no el crida

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 137. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.