Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
La viuda que plora molt altre marit vol
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.
La viuda que plora molt altre marit vol
2 fonts, 1936.
La viuda que plora molt altre marit en vol
1 font, 2004.
Des del comportament modèlic que han de seguir fins a la picaresca sexual més descarada, es descriu la conducta correcta de les viudes i el dolor per la mort del marit; tanmateix, i especialment, el refranyer es fa ressò del matrimoni en segones núpcies, dels desitjos de casar-se o mantenir relacions sexuals i de la seva influència i poder.