Paremiologia catalana comparada digital

Aigua cau, senyal de pluja

44 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1926.

Aigua cau, senyal de pluja

21 fonts, 1926.
Lloc: Catalunya.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Refr. ny)», p. 340. Editorial Moll.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Vol dir que de tot el que es diu, sempre hi ha alguna veritat.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 266. Servei Local de Català de Tortosa.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Pluja», p. 253. Edicions Tres i Quatre.
Espinàs, Josep M. (1994): Avui «A la vora de… Pluja», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «477», p. 140. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 317», p. 271. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 1. Refranys meteorològics». Llibres de l'Index, S.A.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. LA PLUJA», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Senyal», p. 94. Edicions Polígrafa.
És una obvietat, en contra dels endevinaires d'allò visible per a tothom.
Sinònim: Tot el que veu endevina, l'endevinaire, quan plou diu que cau aigua.
Equivalent en castellà: Cuando el sol desaparece, adivina que anochece; Señal de llover, verla caer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Aigua». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Cuando cae la lluvia, agua anuncia.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Caure», p. 38. Edicions 62.
Es diu quan una cosa és molt evident, i moltes vegades en sentit satíric, burlesc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 40. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Aigua cau senyal. 28-8-1915 / 17-5-1917 / 31-7-1919 / 5-8-1921.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_87.jpg. Manuscrit.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Ver en el horizonte una cortina de agua bajo las nubes, es un indicio de que las lluvias pueden llegar pronto en el lugar de situación. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 597. Universitat de les Illes Balears.
És una obvietat.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Aigua cau, pluja segura

6 fonts, 1993.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.6. Pluges», p. 488. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Pluja», p. 253. Edicions Tres i Quatre.
Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio.
Oral / Riudor, Núria (1997). Font oral.
Es diu quan una cosa és molt evident, i moltes vegades en sentit satíric, burlesc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 40. Edicions 62.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.
Si és dels que sempre s'ho fan venir bé per encertar-la.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Cloenda. Refrnays mariners per navegar terra endin», p. 115. Editorial Noray.

Aigua cau? Senyal de pluja

5 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu com a crítica a qui diu alguna obvietat que tothom ja sap.
Sinònim: Similar: Si plou, la deixarem caure || Similar a l'expressió: Haver descobert la sopa d'all.
Equivalent en castellà: Similar l'expressió: Ser la verdad de Pero Grullo, que a la mano cerrada llamaba puño.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Aigües dolces i salades», p. 638. Web.
Oral / Abelló i Sala, Mariona (2022):. WhatsApp.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 53. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «L'aigua», p. 23. J. Huguet Pascual, editor.

Aigua cau senyal de pluja

2 fonts, 1999.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «senyal». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.

—Aigua cau? Senyal de pluja

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.4 L'oratge. 1.4.7. La pluja», p. 31. Eixam Edicions.

Aigo cau, pluja segura

1 font, 1926.
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Refr. ny)», p. 340. Editorial Moll.

Aigo cau! Pluja segura

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 149. Consell de Mallorca.

Aigo cau!, pluja segura

1 font, 1999.
Es diu quan una cosa és molt evident, i moltes vegades en sentit satíric, burlesc.
Lloc: Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 40. Edicions 62.

Aigua cau, / senyal de pluja

1 font, 1966.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aigua», p. 113. Edicions Polígrafa.

Aigua cau!, pluja segura

1 font, 2008.
A no ser que sigui d'una poalada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 105. Editorial Moll.

Aigua que cau, doncs pluja segura

1 font, 2022.
Referents al temps.
Salvatella, Josep Maria (2022): Empordà.info «Un no dir de vells refranys - https://www.emporda.info/opinio/2022/04/02/dir-vells-refranys-64389100.html». Web.

Aygua cau, senyal de pluja

1 font, 2021.
Aygua cau senyal. 12-7-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_178.jpg. Manuscrit.

Cau aigua, senyal que plou

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «C», p. 53. Autoedició.