Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. L», p. 82. Edicions Tívoli.
La xurla, quan canta, crida: «—Plu-ja, plu-ja…», i fa ploure
8 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1988.
La xurla, quan canta, crida plu-ja plu-ja i fa ploure
2 fonts, 1993.
La xurla quan canta crida plu-ja plu-ja i fa ploure
1 font, 1993.
La xurla quan canta crida: pluja, pluja… i fa ploure
1 font, 2006.
La xurla quan canta, crida pluja, pluja i fa ploure
1 font, 2021.
Xurla — Colltort: Ocell de cua llarga i arrodonida, de bec curt, recte i punxegut i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
La xurla quan canta, crida: "Pluja, pluja…" i fa ploure
1 font, 1988.
La xurla, quan canta, crida plu-ja i fa ploure
1 font, 1999.
Quan aquesta au fa cridòria, indica pluja.