Paremiologia catalana comparada digital

Legítimament

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Legítimament

2 fonts, 1926.
Adv. D'una manera legítima.
Del sanct emperador Fraderich e del sanct rey Manfrè, qui llegítimament eren senyors nostres, Muntaner Cròn., c. 54 | Si fos acusat de les dites o semblants coses… e que fos legítimament provat, Genebreda Cons. 43.
Equivalent en castellà: Legítimamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Legítimament». Editorial Moll.
De manera legítima.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Legítimament», p. 97. Edicions Polígrafa.

Llegítimament

2 fonts, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Legítimamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llegítimament», p. 48.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Legitime.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llegítimament», p. 48.
Adv. m. Conforme á las lleys.
Equivalent en castellà: Legítimament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llegítimament», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Conforme á las lleys.
Equivalent en llatí: Jure, legitime.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llegítimament», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.