Paremiologia catalana comparada digital

Les fadrines de Castells (o Massamagrell, o Miramar) totes són altes i primes; jo les tinc acomparades al joquer de les gallines

20 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1935.

Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc acomparades al joquer de les gallines

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Marina Alta. Castell de Castells». Manuscrit.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 510. Edicions 62.

Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc comparades al joquer de les gallines

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1228. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 95. Edicions El Mèdol.

Les xiques de Miramar totes són altes i primes, pareixen una escaleta d'ajocar-se les gallines

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Safor. Miramar». Manuscrit.

Les fadrines de Castells / totes són altes i primes; / jo les tinc acompanyades / al joquer de les gallines

1 font, 1992.
Cançó bastant repetida en el folklore geogràfic valencià (BDLIC, XVIII, 60). De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, af. 1, 49.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. I. El Marquesat de Dénia i les Valls de Pego. Tòpics del Marquesat de Dénia i les Valls de Pego», p. 44. Fundació Caixa Castelló.

Les fadrines de Castells / totes són altes i primes: / jo les tinc acomparades / al joquer de les gallines

1 font, 2010.
SG arreplega variants semblants en altres pobles valencians, com ara aquesta (M, I, 15) de Castell de Castells que copia de Martí Gadea. De: SG.
Lloc: Camp de Túria.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Riba-roja», p. 226. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Les xiques de Godelleta / totes són altes i primes; / pareixen les escaletes / d'ajocar-se les gallines

1 font, 1992.
Cançó geogràfica prou repetida en el folklore valencià.
Lloc: Torís.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. IV. La Foia de Bunyol i el Piedmont de Xiva. Tòpics de la Foia de Bunyol i el Piedmont de Xiva», p. 86. Fundació Caixa Castelló.

Les xiques de la Muntanya / totes són altes i primes, / que pareixen escaletes / d'ajocar-se les gallines

1 font, 1992.
Tipus de cançó geogràfica molt repetit en el folklore valencià: S, I, 15; Cl, II, 45. La «Muntanya de Benicull» és un llogaret annex de Polinyà.
Lloc: Albalat de la Ribera.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. IV. La Ribera Baixa del Xúquer. Tòpics de la Ribera Baixa», p. 161. Fundació Caixa Castelló.

Les xiques de les Casetes / totes són altes i primes, / que pareixen escaletes / d'ajocar-se les gallines

1 font, 1992.
És la mateixa cançó de S, I, 15; CL, V, 60.
Lloc: Montcada.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. II. L'Horta de València. Subsector del Nord del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Nord del Türia», p. 69. Fundació Caixa Castelló.

Les xiques de les casetes totes són altes i fines, que pareixen escaletes d'ajocar-se a les gallines

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Les xiques de Massamagrell, totes són altes i primes i pareixen escaletes d'ajocar-se les gallines

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Rivalitats, maledicència i parladuries dels pobles», p. 53. Editorial l'Esquer.

Les xiques de Miramar / totes són altes i primes, / pareixen una escaleta / d'ajocar-se les gallines

1 font, 1992.
Tipus de cançó geogràfica que és aplicat a diversos pobles valencians.
Lloc: Daimús.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. V. La Valldigna i l'Horta de Gandia. Tòpics de la Valldigna i l'Horta de Gandia», p. 188. Fundació Caixa Castelló.

Les xiques de Montserrat / totes són altes i primes, / que pareixen escaletes / d'ajocar-se les gallines

1 font, 1992.
Cançó geogràfica aplicada a nombrosos pobles: CL, V, 27; CI, IX, 1.
Lloc: Real de Montroi.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. V. La Ribera Mitjana. Tòpics de la Ribera Mitjana», p. 113. Fundació Caixa Castelló.

Les xiques de Riba-roja / totes són altes i primes, / pareixen les escaletes / d'ajocar-se les gallines

1 font, 2010.
Lloc: La Pobla (Camp de Túria).
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Riba-roja», p. 224. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Les xiques de Vinalesa, totes són altes i primes, pareixen les escaletes per ajocar-se les gallines

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Rivalitats, maledicència i parladuries dels pobles», p. 55. Editorial l'Esquer.

Les xiques del meu carrer / totes són altes i primes, / pareixen les escaletes / d'ajocar-se les gallines

1 font, 2010.
Variant idèntica, però amb una altra dedicatòria. De: JD.
Lloc: Camp de Túria.
Font: Perfiles…, p. 104.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Riba-roja», p. 226. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Les xurres d'ahí en amunt / totes són altes i primes, / que pareixen escaletes / d'ajocar-se les gallines

1 font, 1992.
Els pobles serrans són anomenats «els pobles d'ahí en amunt» en el Camp de Llíria i el Pla de Quart. La mateixa denominació donen als de la Vall d'Alcalà o «alcalanets» a la Ribera Mitjana. La mateixa cançó l'apliquen a CL, V, 27; CI, V, 89.
Lloc: Quart de Poblet.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. II. Els Serrans. Tòpics dels Serrans», p. 62. Fundació Caixa Castelló.