M. So que fa un flabiol o altre instrument semblant.
Del violí al nyinch-nyigo, / de la viola al ronch, / al li-li de la flauta, Verdaguer Jov. 124.
Li-li
6 recurrències. Primera citació: 1926.
Onomatopeies, de sonoritat expressiva.
Onomatopeia del so d'un flabiol o d'una flauta.
Només amb una flauta, li-li, li-li, el flautista en va tenir prou per endur-se totes les rates de la ciutat cap al riu.
Equivalent en anglès: Teedle-dee | Tirra-lirra | tootle-ootle-oot | Toot toot.
Onomatopeia del so d'un flabiol o d'una flauta.
Només amb una flauta, li-li, li-li, el flautista en va tenir prou per endur-se totes les rates de la ciutat cap al riu.
Equivalent en castellà: Taroriro | Tiroriro.
Onomatopeia del so d'un flabiol o d'una flauta.
Només amb una flauta, li-li, li-li, el flautista en va tenir prou per endur-se totes les rates de la ciutat cap al riu.
Equivalent en francès: Turlututu | Tut | Tu tu.
Interj. Onomat.: Tirurit.
[…] al li-li de la flauta / que amb espignet respon, / pugen fent la passada / de fadrins un estol (Jacint Verdaguer, «Mal d'amors», «Jovenívoles (1863-65)», 1924).