Paremiologia catalana comparada digital

Llamp!

De desagrado.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Exclamació.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Llamp», p. 259. Llibres de l'Index, S.A..
El llamp de la ira de Déu, l'atribut de Júpiter, el llamp també va sol; no s'ou mai lligat amb l'invocació de Déu, mes ira o reira sí i també sang.
Lloc: Rosselló.
Cayrol, A (1976): «Els renecs i els fastics», p. 34. Almanac Català del Rosselló.
Malediccions fulminants en que hi entra el llamp. De: Carreras i Artau, Joaquim (1917).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0017 «Algunes respostes al qüestionari dels fenómens atmosfèrichs - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411360304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Interjeccions i locucions exclamatòries.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Exclamació», p. 404. Edicions Polígrafa.