Paremiologia catalana comparada digital

Lloa el mar i viu en terra

14 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1980.

Lloa el mar i viu en terra

13 fonts, 1980.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 436 (setembre 1980) «El que diuen els refranys sobre… La mar». Cavall Fort.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
La imatge emprada per aquesta dita, la qual denuncia la comoditat d'aquell que lloa els esforços dels altres, sembla inspirada en els dos primers versos del llibre segon del poema de Lucreci. De: Lucreci.
Equivalent en llatí: Suave, mari magno turbantibus aequora ventis, / e terra magnum alterius spectare laborem.
Font: Dos primers versos del llibre segon.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 149», p. 94. Edicions 62.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mar». Web.
El mar és paisatgista i font de salut, però pot arribar a ser molt perillós.
Sinònim: Similars: A la vora del riu no faces niu | L'Aixortà, mira-la d'ací allà.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Aigües dolces i salades», p. 644. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 160. Editorial Millà.
La tranquil·litat d'ànim del savi es contraposa a la intranquil·litat de l'home ignorant a la recerca de béns enganyosos. S'aplica també, més impròpiament, a l'actitud còmoda d'aquells que es complauen en les angoixes dels altres, quan ells n'estan lliure. De: Lucreci.
Equivalent en llatí: Suave, mari magno turbantibus, aequora ventis, e terra magnum alterius spectare laborem.
Font: 2.1-2.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2824», p. 162. Enciclopèdia Catalana.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 28. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.

Lloa la mar i viu a terra

1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «De coses del mar», p. 44. Autoedició.