Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
20 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1938.
Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
7 fonts, 1951.
Lluna amb ull de perdiu, potser duga vent garbí
4 fonts, 1980.
Lloc: Valencià meridional.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.
Lluna amb ull de perdigot, pot ser un garbí fort
2 fonts, 2012.
Quan els núvols deixen passar la llum de la lluna.
Lloc: Tabarca, Alacant.
El refrán menciona que observar la luna de color rojo, es señal de próximos vientos del suroeste. La luna que sale de color rojo, parece anunciar fuertes vientos. De: Morte.
Llana amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
1 font, 1998.
Lluna amb ull de perdiu, / vent de garbiu
1 font, 1938.
Lluna amb ull de perdiu, potser duga vent garbi
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.