Mar. Mà lleugera.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Mà», p. 134. Editorial Pòrtic.
Mà de gat
2 recurrències. Primera citació: 1985.
Mar. Mà lleugera.
Expressió sovint adreçada als vailets aprenents de les feines de la mar.
—Vinga noi, lleuger, arria. Arria, que avui hem varat (avarat) una mica tard i anem justos de temps, mà de gat i xarxa a l'aiga (aigua).
Lloc: Lloret de Mar.