La mà que normalment és més hàbil i més usada per a treballar o agafar les coses; —fig., aptitud, destresa, habilitat.
Déu vos hi done mà dreta, doc. segle XVI (ap. Aguiló Dicc.).
Sinònim: Man dreta.
Mà dreta
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Mà dreta
3 fonts, 1926.
La mà del costat dret.
Loc. nom. [LC] Sense article, tret que s'acompanyi d'un possessiu, i precedida de la preposició a, de, des de, per, cap a o fins a. Denota la regió de l'espai corresponent al costat dret.
A mà dreta de l'altar principal es troba el claustre. | A la vostra mà dreta podeu contemplar el cim de l'Aixaragall.
Sinònim: Mà destra.
Man dreta
1 font, 1926.
La mà que normalment és més hàbil i més usada per a treballar o agafar les coses; —fig., aptitud, destresa, habilitat.
Sinònim: Mà dreta.
Tenir mà dreta
1 font, 1935.
Tenir enginy, saber resoldre conflictes i salvar esculls. Hom sempre ha cregut que la mà dreta és superior en tot a l'esquerra i simbòlicament representa el sexe masculí; són nombrosíssimes les preocupacions i supersticions universals en què sorgeix aquest sentiment, arreladíssim i universal. És molt possible que tingui origen mític; hom creu que per a orinar cal utilitzar precisament la mà dreta, dita per aquest motiu «la mà d'anar a orinar»: fer-ho amb l'altra mà dificulta aquesta funció (segueix…).