Paremiologia catalana comparada digital

Mà mestra

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Mà mestra

5 fonts, 1969.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01. Els mestres i els directors». Blogger.
De manera magistral.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 7. Edicions Polígrafa.
Habilitat, experiència.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà mestra», p. 10. Edicions Polígrafa.
És un gran escriptor: en totes les seves obres es veu una mà mestra amb un domini extraordinari de la llengua.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 72. Llibres de l'Index, S.A.
Domini d'una matèria.
Sinònim: Mestria, art, traça, bona mà, encert, perfecció | Veg. tb. De mà de mestre.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 189. Edicions 62.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Ésser una obra de mà mestra

1 font, 1979.
Excel·lent.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mà, mans», p. 96. Editorial Millà.

Ma mestra ó exercitada

1 font, 1865.
'S diu del qui es hábil y exercitat en alguna cosa.
Equivalent en castellà: Mano ducha, diestra, hábil, maestra.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ma», p. 107. Hermanos Espasa, Editores.
'S diu del qui es hábil y exercitat en alguna cosa.
Equivalent en llatí: Manus perita.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ma», p. 107. Hermanos Espasa, Editores.