M. Gat, en llenguatge infantil.
Ab el mèu ficat en una cenalleta y el gocet a braç, Girbal Oratjol 253.
Equivalent en castellà: Minino.
Mèu!
7 recurrències. Primera citació: 1926.
Mèu
5 fonts, 1926.
M. fig. Borratxera.
Respectava l'autoritat constituhida, a pesar del mèu que duya, Oliver Obres, ii, 38.
Lloc: mall., men.
M. fig. Embriac, borratxó.
Lloc: Mall.
I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Onomatopeia per gat.
El gat (diu que és seu).
Lloc: Baix Gaià.
Interj. i m. Onomatopeia de la veu del gat. | m. Gat, en llenguatge infantil.
Amb diferents matisos / d'ira o de goig, arreu / el meu instint modula / el mèu o el marramèu (Josep Carner, «El gat», «Bestiari», 1964).