Paremiologia catalana comparada digital

Com un clau

19 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1917.

Com un clau

13 fonts, 1917.
Frases fetes o expressions.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVII. Van de per lliure», p. 154. Autoedició.
Fam. Molt puntual.
Fa molts anys que el conec i, quan quedem, sempre arriba a l'hora, com un clau.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Clau», p. 117. Llibres de l'Index, S.A.
[Arribar, acudir,] puntualment / amb puntualitat.
Si se li diu una hora, ell, com un clau, a l'hora es presenta; no falla mai / A les set en punt hi seré, com un clau.
Sinònim: En punt.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Puntualment». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: A toc de campana (o de corneta, o d'esquella).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «16», p. 18. Garsineu Edicions.
De: Vayreda i Olives, Pere.
Aquest pollastre es sec com un clau.
Lloc: Alt Empordà, la Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Loc. adv. [LC] L'adjectiu pot ésser elidit. Intensifica adjectius com sec o prim quan són referits al cos d'una persona.
En Jordi és sec com un clau. | Li ha agafat per córrer maratons i està com un clau.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «clau 1». Institut d'Estudis Catalans.
Loc. adv. [LC]. Intensifica l'adjectiu puntual quan és referit a una persona, o verbs com arribar quan el subjecte és una persona.
A les vuit del vespre jo era, puntual com un clau, a la porta de casa teva. | A les sis del matí arribàvem a l'estació com un clau.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «clau 1». Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem…», p. 191. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Veg. Com un rellotge.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «clau». Editorial Barcanova.
Puntualment.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Clau m.», p. 98. Edicions 62.
Puntual, puntualment.
Sinònim: Veg. En punt.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 89. Edicions 62.
Puntualment.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Moment», p. 106. Edicions 62.
Equivalent en francès: Comme un clou (maigre…).
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mots que parlen», p. 66. Sport-Entraide-Amitié.
Puntualment. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Arribar com un clau

2 fonts, 2011.
Ser puntual.
A les 7 va arribar com un clau.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
A l'hora en punt.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 42. Autoedició.

Arribar (o acudir, etc.) com un clau

1 font, 2000.
Arribar puntualment.
A les set en punt hi seré, com un clau.
Equivalent en castellà: Llegar puntualmente.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Clau», p. 65. Enciclopèdia Catalana.

Arribar [o acudir, etc.] com un clau

1 font, 2008.
Arribar puntualment.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Estar com un clau

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «V. Uns quants de ben curts», p. 53. Autoedició.