Loc. adj. comp. Pondera la popularitat de la persona a la qual s'adreça. Boira: Llinatge català que prové del substantiu «boira» ('vapor atmosfèric que enterboleix la transparència de l'aire'). Ve del llatí «boreas» ('vent del nord').
Segons el DCVB (s. v. boira), a Mallorca en Boira és una persona que serveix per divertir els altres amb els seus gestos o paraules, i també una persona vaivera que pertot la veuen.
Sinònim: Tenir més anomenada que en Xarau.