Paremiologia catalana comparada digital

Magnànimament

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Magnànimament

2 fonts, 1926.
Adv. D'una manera magnànima; amb grandesa d'ànim.
Equivalent en castellà: Magnánimamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Magnànimament». Editorial Moll.
Amb generositat, amb noblesa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Magnànimament», p. 21. Edicions Polígrafa.

Magnanimament

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Magnánimamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Magnanimament», p. 64.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Fortiter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Magnanimament», p. 64.

Magnánimament

1 font, 1865.
Adv. m. Ab magnanimitat.
Equivalent en castellà: Magnánimamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Magnánimament», p. 114. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab magnanimitat.
Equivalent en llatí: Magno animo, animose, fortiter, viriliter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Magnánimament», p. 114. Hermanos Espasa, Editores.