Paremiologia catalana comparada digital

Mal carall te fot!

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1867.

Mal carall te fot!

2 fonts, 1926.
Es diu molt a l'Empordà per expressar impaciència contra algú.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carall Cult. pop». Editorial Moll.
En sentit estricte aquestes locucions només poden ser adreçades a una dona. El DCVB, Tom VI, i la GEC, vol 7, contenen estudis destinguts sobre aquest verb.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Fotre», p. 111. Editorial Pòrtic.

Mal carai te fot!

1 font, 1985.
Sinònim: V. Mal llamp te fot!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Fotre», p. 112. Editorial Pòrtic.

Mal carall que et fot!

1 font, 1999.
Inprecació intensiva de «carall que et fot!».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 112. Editorial Trabucaire.

Mal carall que te fot!

1 font, 1976.
Lloc: Rosselló.
Cayrol, A (1976): «Els renecs i els fastics. Injuries i renecs», p. 35. Almanac Català del Rosselló.

Mal carall te fum!

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carall!», p. 211. Edicions Polígrafa.

Mal caram te toch

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.