Paremiologia catalana comparada digital

Mal va qui s'ha d'alabar

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Mal va qui s'ha d'alabar

2 fonts, 1926.
Manifesta el supòsit que, qui s'ha d'alabar ell mateix no pot ésser res de bo.
Font: P.-A.-C. R.

Mal va qui s'ha d'alabâ

1 font, 1936.
Vol dir que res de bo sembla ser aquell que passa'l temps alabant-se i ponderant les seues coses. A vegades se diu irònicament, motejant al que acostuma a alabar-se. Un poeta antic va dir que's rebaixa molt aquell que s'alaba. per això aconsella la Biblia que siguen les bones obres les que mereixquen dels atres los elogis.
Equivalent en llatí: Laus in ore propio vilescit | Laudet te alienum, non os tuum; extraneus, et non labia tua (Bíblia, Prov. XXVII-2).
Lloc: Comarca de Tortosa.