Infortuni, desventura.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fortuna», p. 774. Hermanos Espasa, Editores.
Mala fortuna
3 recurrències. Primera citació: 1864.
Infortuni, desventura.
Va caure amb tanta mala fortuna que es va trencar els ossos de la cama.
Lloc: Vic (Osona).
Adversitat.
Sinònim: Dissort, pega, infortuni, desgràcia, malastrugança, malaventura, malencert, desventura, fatalitat, malfat, mala sort, malastre, ironia del destí.