Paremiologia catalana comparada digital

Malagradós

14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1865.

Malagradós

3 fonts, 1865.
Intractable.
Desagraït i displicent.
El que menyspreu tota classe de menjars.
Lloc: Palamós, Vic.
El que fa menyspreu d'una cosa que li ofereixen amb desig de complaure'l.
Lloc: Cat., Val.
Persona a la qual res no li plau.
Adv. Qui es aspre de geni, poch carinyós.
Equivalent en castellà: Desabrido, áspero, desamoroso, arisco, desconversable.
Adv. Qui es aspre de geni, poch carinyós.
Equivalent en llatí: Insuavis, durus, injucundus.

Ser mal agradós

2 fonts, 1926.
Aspre de tracte, malmirrós, poc admetent.
Lloc: Catalunya.
Difícil d'acontentar.
Lloc: Menorca.
Sinònim: Ser furro (o esquerp, o orc, o rústec).

Malagradós, malagradosa

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona de tracte aspre, difícil.

Ser malagradós

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Ser malagradós, -dosa

1 font, 1968.
Aspre en el tacte, no gens agradós.
Quina noia més malagradosa!

Ser un malagradós o una malagradosa

1 font, 2017.
Ser aspre en el tracte, no gens agradós.
Lloc: Cerdanya.