Paremiologia catalana comparada digital

Malagradós

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1968.

Malagradós

4 fonts, 1969.
Desagraït i displicent.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malagradós 1», p. 42. Edicions Polígrafa.
El que menyspreu tota classe de menjars.
Lloc: Palamós, Vic.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malagradós 2», p. 42. Edicions Polígrafa.
El que fa menyspreu d'una cosa que li ofereixen amb desig de complaure'l.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malagradós 3», p. 42. Edicions Polígrafa.
Persona a la qual res no li plau.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malagradós 4», p. 42. Edicions Polígrafa.

Ser mal agradós

1 font, 2007.
Sinònim: Ser furro (o esquerp, o orc, o rústec).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «556», p. 162. Garsineu Edicions.

Ser malagradós

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 94. Edicions Salòria.

Ser malagradós, -dosa

1 font, 1968.
Aspre en el tacte, no gens agradós.
Quina noia més malagradosa!
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire...», p. 87. Editorial Claret.

Ser un malagradós o una malagradosa

1 font, 2017.
Ser aspre en el tracte, no gens agradós.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 161. Salvat, S.A. de Ediciones.