Malcuat

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Malcuat

2 fonts, 1985.

Sinònim: V. Malasort.

Eufem. de malparit.

S'aplica al que és dolent, de poc fiar. També al nen que és molt entremaliat. Ho inclou el DCVB. Derivat de la pronúncia «Cuat» per «Covat», així «mal covat» com «malnat», «malparit».

Sinònim: Malpaiat.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

És un malcuat!

1 font, 2012.

Aquells que gaudeixen fent mal, causant problemes al proïsme, falsos, traïdors, mala gent, retorçats. Del dolent.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Malcuat, malcuada

1 font, 1999.

Es diu a (d')una mala persona, dolenta, degenerada. És possiblement «mal coat», és a dir, «mal covat», com «malnat» o «malparit».