Paremiologia catalana comparada digital

Malcuat

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.

Malcuat

3 fonts, 1985.
Sinònim: V. Malasort.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Malasort», p. 138. Editorial Pòrtic.
Eufem. de malparit.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Malcuat», p. 138. Editorial Pòrtic.
S'aplica al que és dolent, de poc fiar. També al nen que és molt entremaliat. Ho inclou el DCVB. Derivat de la pronúncia «Cuat» per «Covat», així «mal covat» com «malnat», «malparit».
Sinònim: Malpaiat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Malcuat», p. 312. Brau Edicions.

És un malcuat!

1 font, 2012.
Aquells que gaudeixen fent mal, causant problemes al proïsme, falsos, traïdors, mala gent, retorçats. Del dolent.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels dolents», p. 49. Brau Edicions.