Paremiologia catalana comparada digital

Manoi!

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Manoi!

4 fonts, 1926.
Exclamació admirativa.
Aquesta sí que me la vui apendre de cor! Manoi, que n'hem sigut, d'oreiuts!, Ruyra Pinya, ii, 51.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Manoi». Editorial Moll.
Interjeccions i locucions exclamatòries.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Exclamació», p. 404. Edicions Polígrafa.
Expressió de sorpresa sinònima de 'renoi', carall.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 181. Ràdio Olot.
Interjecció de ponderació.
Sinònim: Veg. Alça!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 189. Edicions 62.

Mano!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol XII, p201.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.