Paremiologia catalana comparada digital

Mansament

Adv. D'una manera mansa; amb mansuetud.
Y reprengueren mansament el rés, Víct. Cat., Ombr. 11.
Equivalent en castellà: Mansamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mansament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Mansamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mansament», p. 71.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Blande, mansuete, leniter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mansament», p. 71.
Amb mansuetud.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mansament», p. 77. Edicions Polígrafa.