Paremiologia catalana comparada digital

Mansament

5 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. D'una manera mansa; amb mansuetud.
Y reprengueren mansament el rés, Víct. Cat., Ombr. 11.
Equivalent en castellà: Mansamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mansament». Editorial Moll.
No hi havia ningú, però sí el que buscava: la pell de l'ós era penjada a la paret. Sortí de la casa tot enrabiat per haver-se deixat albardar tan mansament.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. La pell de l'ós», p. 148. Edicions del Mall.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Mansamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mansament», p. 71.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Blande, mansuete, leniter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mansament», p. 71.
Amb mansuetud.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mansament», p. 77. Edicions Polígrafa.