Paremiologia catalana comparada digital

Mar ratllada, vent i aigua

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.

Mar ratllada, vent i aigua

9 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1021. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 947. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Aigües dolces i salades», p. 644. Web.
Aquí s'identifiquen corrents marins potenciats per un vent de component est, que si bufa amb força és el responsable dels grans aiguats a les nostres terres.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Setembre. La mar salada», p. 135. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 53. Edicions 62.
Advertiment als mariners i als pescadors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Mar ratllada, / vent i aigua

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 61. La Neotípia.