Paremiologia catalana comparada digital

Maremàgnum

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Maremàgnum

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Campo de Agramante.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 145. Editorial Pòrtic.
Confusió, enrenou. Del ll. 'mare magnum', 'mar grossa, maregassa'
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «141 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 187. Enciclopèdia Catalana.

Mare-mágnum

1 font, 1865.
Exp. llat. pera denotar abundáncia ó grandesa de alguna cosa.
Equivalent en castellà: Mare-mágnum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mare-mágnum», p. 137. Hermanos Espasa, Editores.
Exp. llat. pera denotar abundáncia ó grandesa de alguna cosa.
Equivalent en llatí: Mare-magnum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mare-mágnum», p. 137. Hermanos Espasa, Editores.