La veu del gat és interpretada per les fórmules: «mau», «marramau» i «meu», «marrameu», i, quan són petits: «miu», «marramiu»; aquestes són les pintures més corrents i gairebé generals. També es creu que diu «nyau», «garranyau».
Sinònim: Miu.
Marramiu!
2 recurrències. Primera citació: 1952.
Marramiu
2 fonts, 1952.
Interj. Onomat.: Marrameu.
[…] prenen l'hivern per l'estiu, / miu, miu, miu, marramiu, / i per l'agost i el setembre / s'estan prop del caliu […] (Joan Amades, «Hivern», «Costumari català», 1952).