Paremiologia catalana comparada digital

Martí, tira-li; català, mata-la

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.

Martí tiralí, català matalà

1 font, 1935.
La quitxalla, per a fer enfadar a algú.

Martí, tira-li; català, mata-la

1 font, 1992.

Martí, tira-li; Serra, ja està en terra; Montsó, plega-lo i menja-te-lo

1 font, 1987.

Martí, tira-li!

1 font, 1997.
És una interjecció antroponímica molt popular que s'usa quan algú està a punt de disparar un tret, llançar un objecte, xutar una pilota, colpejar un objecte o, per exetensió, encetar o començar qualsevol cosa o acció. L'origen està en un antic acudit local que ens conta que uns lladres van entrar a robar a casa d'una ancianeta que vivia tota sola, però la velleta en sentir un soroll tan estrany va imaginar que hi havien entrat uns lladres i, per tal d'impressionar-los... (segueix a l'original).
Lloc: Alcoi.