Paremiologia catalana comparada digital

Mau!

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Mau

5 fonts, 1952.
La veu del gat és interpretada per les fórmules: «mau», «marramau» i «meu», «marrameu», i, quan són petits: «miu», «marramiu»; aquestes són les pintures més corrents i gairebé generals. També es creu que diu «nyau», «garranyau».
Sinònim: Marramau.
25 maneres de no dir «joder».
Expressió que denota estranyesa, pessimisme.
Lloc: Cerdanya.
Nom infantí del gat.
Lloc: Alcalà de Xivert.
Crit del gat que maula.
Lloc: Catalunya i València.
Interj. Onomat.: Mèu. També s'usa per expressar desconfiança.
Bordet: Com a guapesa, ua; però, mau… que és una llumí que… mau (Juli Valmitjana, «Els zin-calós (Els gitanos)», 1911).

Mau!

4 fonts, 2007.
Sinònim: Bufa!
Escolta bé, Ramon, que tu ets de l'ofici i t'interessa: en funció de la sal i l'oli, dividia el món en dos grups: sal i oli, i oli i sal. Els segons, mau! No se'n refiava un pèl.
Lloc: El Vendrell.
El cas és que, quan entro al geriàtric i me'l presenten en una cadira de rodes, arraulidet com un nen Jesús, penso: mau, no en tirarem cap tros a l'olla!
Lloc: El Vendrell.
Exspressió de desconfiança.
Lloc: Empordà.