Paremiologia catalana comparada digital

Me cago en la puta!

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1992.

Cagonlaputa!

1 font, 1992.
-Cagonlaputa! -exclama el taxista.
Pàmies, Sergi (1992): L'instint «I», p. 49. Edicions dels Quaderns Crema.

Cague'n la puta!

1 font, 2020.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

Me cago amb la puta

1 font, 2016.
Expressió de contrarietat o protesta.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. De parlar groller», p. 280. Autoedició.

Me cague en la puta!

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. M», p. 93. Edicions Víctor.

Mecagom la puta

1 font, 2014.
A casa no s'havien gastat mai aquests insults, corrents en boca d'altra gent.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 170. Llibres de l'Index, S.A..

Mecagon la puta

1 font, 2022.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i...». Catalunya Ràdio.

Mecagonlaputa

1 font, 2007.
—Mecagonlaputa, això és màxim, saps què vull dir?
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Home. Deu», p. 79. Columna Edicions.