M. i f. Enemic acarnissat dels capellans; anticlerical acèrrim.
He sentit a dir que hi ha menja-capellans, Ruyra Flames, 164.
Equivalent en castellà: Tragacuras.
Menjacapellans
17 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.
Menjacapellans
8 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: Anticlerical furibundo.
Anticlerical.
Anticlerical acèrrim, enemic acarnissat dels capellans.
Anticlerical.
Tampoc uns menjacapellans.
Es diu a (d')una persona molt anticlerical.
Ser un menjacapellans
5 fonts, 1994.
Ballarín i Monset, Josep M.
El que passa és que abans era molt menjacapellans i ara sóc més tolerant.
Cruells no era un 'roig forassenyat' o un 'menjacapellans', com pot, fàcilment, desprendre's del tractament que rep al reportatge.
A nivell de carrer sembla que ser d'esquerres és sinònim de menjacapellans, a la vegada que ser de dretes és incompatible amb ser 'de la ceba'
Ser anticlerical.
És un menja-capellans
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Ésser un menjacapellans
1 font, 1979.
Ésser anticlerical.
Menjacapellans!
1 font, 2021.
Anticlerical acèrrim, enemic acarnissat dels capellans.
Menjar capellans
1 font, 2006.
Anticlerical.