M. i f. Menjamiques.
Lloc: Tarr., Valls.
Menjafestucs
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.
Menjafestucs
4 fonts, 1926.
Tiquis miquis, menjamiques, tastaolletes, excessivament primmirat amb el menjar.
És un menjafestucs, «remene» tot lo qui hi ha al plat abans de fer una mossegada; no li «agrade casi re».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Menjamiques, persona que de tot menja poc.
Lloc: Penedès.
Font: Diccionari Aguiló.
El professor de literatura, periodista, etc., Joan Rendé i Masdeu, en algun dels seus articles, emprava el mot. Seria l'equivalent a aquell que li agrada menjar bé, però en poca quantitat. De: Rendé i Masdeu, Joan.
Menja-fastucs
1 font, 1917.
Una persona que sigui llamenca en lo menjar. De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.