Paremiologia catalana comparada digital

Menjar-se'l

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Mènjarse á algú

1 font, 1805.
F. excedirlo, abansarlo en qualsevol línea.
Sinònim: Mènjarse 'l tòt viu.
Equivalent en castellà: Sorbérsele á alguno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjarse», p. 84.
F. excedirlo, abansarlo en qualsevol línea.
Sinònim: Mènjarse 'l tòt viu.
Equivalent en llatí: Aliquem facili negotio superare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjarse», p. 84.

Menjarse á algú ó menjársel tot viu

1 font, 1865.
Fr. Excedirlo, avansarlo en qualsevol línea.
Equivalent en castellà: Sorbérsele á alguno.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Menjar», p. 153. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Excedirlo, avansarlo en qualsevol línea.
Equivalent en llatí: Aliquem facili negotio superare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Menjar», p. 153. Hermanos Espasa, Editores.