Paremiologia catalana comparada digital

Menjar-se els colzes

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Menjar-se els colzes

2 fonts, 1967.
No tenir de què menjar. Esser extremadament pobre.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Colze», p. 129. Editorial Moll.
Morir de gana.
Lloc: Gaià.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Colze», p. 123. Edicions Polígrafa.

Menjar-se els colzos

1 font, 1926.
No tenir de què menjar, esser extremadament pobre.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Colze Loc. f)». Editorial Moll.

Mosegar-se (o rosegar-se) els punys

1 font, 2024.
Penedir-se iradament d'haver fet o d'haver deixat de fer una cosa, quan ja no té remei.
Optimot (2024): Fraseologia en persona «Puny - https://www.instagram.com/p/C8eH9F2uTZU/?img_index=8». Instagram.

Mosegar-se els colzes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2549», p. 114. Columna Edicions.