Paremiologia catalana comparada digital

Menjar el pa d'algú

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Menjar el pa d'algú

2 fonts, 1926.
Esser el seu criat o empleat, estar a sou d'ell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjar Loc. m)». Editorial Moll.
Esser el seu criat o empleat, estar a sou d'ell.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Menjar», p. 154. Editorial Moll.
Estar a sou d'algú.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 241. Editorial Moll.

Menjar èl pa d'algú

1 font, 1805.
F. ser familiar ó doméstic d'algú.
Equivalent en castellà: Comer el pan de uno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pa», p. 138.
F. ser familiar ó doméstic d'algú.
Equivalent en llatí: Pane alicuius vesci.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pa», p. 138.