Paremiologia catalana comparada digital

Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern

2 fonts, 1926.
Es diu com a protesta contra algú quan aquest diu una mentida evident.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mentida Refr. a)». Editorial Moll.
Es diu com a protesta contra algú quan aquest diu una mentida evident (D.). Hi ha un joc d'infants que recull aquesta fórmula. Explicat en l'original.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1793 Mentida», p. 247. Institut Menorquí d'Estudis.

Mentida pura, pecat etern… qui diu mentides se'n va a l'infern

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 30. Setmanaris i Revistes, SL.