Pujant a les fosques, alerta a no caure, passaven el replà del pis dels gats, és estrany que no en surta cap miol, ni un miau ni un mèu […] (Joan F. Mira «Els treballs perduts», 1989).
Miau!
3 fonts, 1996.
I què vos diré del manescal? Doncs, que quan ja s'apropava de ca'seva ell va oir uns remeules ben vius: miau…! miaaau…! remiaaauu…! La seva dona estava empaitant el gat, amb l'escombra a la mà; i venguin cops d'escombra a dreta i a esquerra.