Paremiologia catalana comparada digital

—Mira quina taca. —Alça, petaca!

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1985.

—Mira quina taca. / —Alça, petaca!

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. M», p. 94. Edicions Víctor.

Mira quina taca, alça pataca

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 116. Pagès Editors.

Mira quina taca, alça petaca!

1 font, 2015.
Lloc: La Ribera.
Decidim (2015): Decidim. Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià «Revitalitzar l'expressivitat del valencià, per un "valencià divertit" -5: Malnoms. Expresions segons comarques».

Mira quina taca!' L'altre mira. «Alça Petaca, que el «burro» s'estaca»

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 154. Editorial l'Esquer.

Mira quina taca. Alça petaca!

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. A) Folklore oral dels infants. A8) Vària infantil», p. 15. Editorial Acebo.