Mirar-se

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Mirar-se

1 font, 2008.

Miri's. Forma d'imperatiu adreçada a qualcú que hom tracta de vostè o vossa mercè. Es troba en unes poques «rondaies» i jo no record haver-la sentida mai.

… es metge nou […] diu a la senyora Reina: / —Mir-se: si se vol curar, se fa precís que se pos de panxa damunt es llit i ben allargada, i per res del món no es moga que jo no ho diga! (XV, 115).

Lloc: Mallorca.

Mirarse

1 font, 1805.

Loc. ab que s' nota l'inacció del que veu algun desòrde ó mal, y podend ó debend evitarlo, no l'evita.

Sinònim: Estarse mirand.

Equivalent en castellà: Estarse mirando.

Loc. ab que s' nota l'inacció del que veu algun desòrde ó mal, y podend ó debend evitarlo, no l'evita.

Sinònim: Estarse mirand.

Equivalent en llatí: Ingruenti, praesentimalo non occurrere eum, qui videt, cum possit et debeat.

Mirarse, estarse mirant

1 font, 1865.

Fr. Repren la inacció del que véu algun desorde, y podent y debent evitarlo no l'evita.

Equivalent en castellà: Estarse mirando.

Fr. Repren la inacció del que véu algun desorde, y podent y debent evitarlo no l'evita.

Equivalent en llatí: Praesentia mala culpabiliter tollerare.