Adv. D'una manera molla, mancada d'energia, de virilitat.
Se donà a viure mollament e laciva com si fos arquebisbe e gran prelat, Curial, iii, 82 | Regí fort tèbeament e mollament lo seu regne, Reis Bret. (Est. Univ. xvi, 235).
Equivalent en castellà: Muellemente.