Locució que hom usa en un ampli espectre de contextos però que, normalment, fa referència a la consciència del pas del temps que, de sobte, hom pren arran d'un fet determinat.
I mira, vam estar bé… rient rient se'ns van fer les «dugues»! | Sí, rient rient «ia» té dos canalles… com «passe» el temps, no?
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Sense manifestar que es pren seriosament una cosa.
Ens va explicar una història que, rient rient, era ben macabra.