Paremiologia catalana comparada digital

Rient, rient

45 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1805.

Rient, rient

10 fonts, 1985.
Sense adonar-se'n.
Equivalent en castellà: Burla burlando.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 72. Edicions 62.
Sense manifestar que es pren seriosament una cosa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Dites», p. 393. Editorial Moll.
Sinònim: V. Tomba, tomba.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tombar», p. 220. Editorial Pòrtic.
Sense adonar-se'n.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
McAbeu (2009): Xarel-10 «300.000 felicitacions, Víctor!». Web.
Un que era a casa d'un mort per donar el condol als familiars, en adonar-se que se li feia tard, va dir: «rient, rient, han passat ben bé dues hores».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 284. Llibres de l'Index, S.A.
Haver-ho fet, sense adonar-se'n, joiosament.
Veieu?, rient, rient hem dit la lliçó.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. R», p. 101. Autoedició.
Amb continuïtat, sense donar-hi importància, es poden aconseguir fites.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Sense adonar-se'n.
Sinònim: Deixant passar el temps, tot fent bitlles.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «R», p. 319. Edicions 62.
Deixar passar el temps.
Tot rient, rient ja fa dos anys del teu casament.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Riure», p. 41. Curbet CG Edicions.

Rient rient

6 fonts, 1926.
Sense manifestar que es pren seriosament una cosa.
Un cuento que, riguent riguent, conté una veritat com unes cases, Roq. 46.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Riure Loc. d)». Editorial Moll.
Fam. Sense esforç.
Sinònim: Jugant jugant.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Jugar», p. 255. Llibres de l'Index, S.A.
Locució que hom usa en un ampli espectre de contextos però que, normalment, fa referència a la consciència del pas del temps que, de sobte, hom pren arran d'un fet determinat.
I mira, vam estar bé… rient rient se'ns van fer les «dugues»! | Sí, rient rient «ia» té dos canalles… com «passe» el temps, no?
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Adverbis i locucions», p. 82. La Musca.
Sense manifestar que es pren seriosament una cosa.
Ens va explicar una història que, rient rient, era ben macabra.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Realment». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Loc. adv. [LC]. [Fer una acció] deixant passar el temps distretament.
Rient rient, ja era hora de plegar.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «riure 1». Institut d'Estudis Catalans.
Realment. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tot rient rient

6 fonts, 1910.
Equivalent en castellà: Burla burlando.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 223. Editorial Pòrtic.
Tot deixant passar el temps distretament.
Equivalent en castellà: Burla burlando.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Riure», p. 201. Enciclopèdia Catalana.
Tot deixant passar el temps distretament.
Sembla ahir que vam venir a viure en aquest carrer, i tot rient rient ja han passat dos anys / Rient, rient, ja tornem a ésser Nadal; l'any ha passat volant.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tranquil·Lament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Burla burlando.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. R», p. 185. Imp. de J. Horta.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 53. Editorial Claret.
Tranquil·lament. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tot rient, rient

4 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Burla burlando.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 239. Editorial Diàfora.
Tot rient, rient havíem estat més de quatre hores fora de casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 98. Llibres de l'Index, S.A.
Amb facilitat.
Sinònim: Com qui no fa res.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «T», p. 248. Edicions 62, accepció 2.
Deixant passar el temps.
Sinònim: Insensiblement, entre vuits i nous.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «T», p. 248. Edicions 62, accepció 1.
Deixant passar el temps.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Duració», p. 103. Edicions 62.

Rient, rient…

2 fonts, 2018.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Tot rient, rient, els pengen

2 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 35. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 227. Editorial Millà.

Clavar-les tot rient rient

1 font, 1997.
Dir clarament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 86. Edicions 62.

Rient-rient

1 font, 2024.
Fent quelcom sense prendre-s'ho seriosament, sense esforç aparent.
Rient-rient hem arribat fins aquí.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Riure», p. 403. Llibres de l'Index, S.A.

Tòt riènd

1 font, 1839.
Loc. fam. que se usa cuand algú per medis irregulars logra alguna cosa; ó cuand se arriba al fi casi sèns adonársen.
Sinònim: Tòt riènd riènd.
Equivalent en castellà: Burla burlando.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. que se usa cuand algú per medis irregulars logra alguna cosa; ó cuand se arriba al fi casi sèns adonársen.
Sinònim: Tòt riènd riènd.
Equivalent en francès: Tout en badinant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. que se usa cuand algú per medis irregulars logra alguna cosa; ó cuand se arriba al fi casi sèns adonársen.
Sinònim: Tòt riènd riènd.
Equivalent en italià: Senza accorgersene.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. que se usa cuand algú per medis irregulars logra alguna cosa; ó cuand se arriba al fi casi sèns adonársen.
Sinònim: Tòt riènd riènd.
Equivalent en llatí: Inopinanter.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. que se usa cuand algú per medis irregulars logra alguna cosa; ó cuand se arriba al fi casi sèns adonársen.
Sinònim: Tòt riènd riènd.
Equivalent en llatí: Insèrato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ríurer», p. 712. Impremta de Josep Torner.

Tòt riend, ó tot riend, riend

1 font, 1805.
Sinònim: V. Tòt burland, burland.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ríurer», p. 293.

Tot rient rient fa la seva

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rient», p. 193. Edicions Polígrafa.

Tot rient rient…

1 font, 1979.
Deixant passar el temps.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «rialles, riure, riure's», p. 126. Editorial Millà.

Tot rient-rient

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tot rient, rient, fa la seva

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 709», p. 673. Columna Edicions.

Tot rient, rient, mossega

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 710», p. 673. Columna Edicions.

Tot riguent, riguent / els ases se mosseguen

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/123/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.